El dia que tu naixqueres
En nostra Valencia florida
Bollien les festes falleres
I obries els ulls a la vida
 
Era un 11 de març
I els trons de la mascletà
anunciaven al tots els fallers
del poble i la contornà
que venia al món una dona
que la història recordarà
 
T'han criat les més falleres
Al lloc on la falla es planta
I d'elles has aprés les maneres
El sentiment, la passió i la flama
Que ha de tindre tota dona
Fallera d'Alginet i valenciana
Per a ser digna del càrrec
Que la comissió per a tu reclama
 
Al teu cor se sembrà la llavor
De l'arbre fort de fusta fallera
Que deixa fruits plens de dolçor
Un tresor que tothom vullguera
 
Amb alegria has mostrat
De quin color és la il.lusió,
Com es desitgen els somnis
I com s'anhelen amb passió
 
Com el resò de l'albada
Que sona amb sentiment
I anuncia puntual la crema
La vespra de Sant Josep
Estaves predestinada!
Cridada ja per a ser
La nostra Fallera major
La millor que pot haver!
 
Per viure la falla com cal
Amb emoció i responsabilitat
Amb estima i passió ben forta
Amb total intensitat.
 
Fallereta envejable de xiqueta
Poetessa de versos memorables
Has superat a mestres i inquieta
Alcançaràs reptes insuperables
 
Llàgrimes d'emoció enramaràs
Com l'aigua clara que l'horta rega
I dóna vida als camps necessitats
Plens de sol de la nostra bega
 
Per moments la veu se'm trenca
En ser la persona elegida
i demanar que rebeu en peu
¡que la gent emocionada ho senta!
A la nostra Fallera Major
La nostra Clara que aplega
Solemne, emocionada, ben contenta!
 
Lutxo Palop de León
  

De tots els estels d´ aquest firmament
hi ha un angelical
i per a la Falla Poble d´Alginet
un tresor molt especial.
 
És com llavor que ha creixcut
dins del cor de nostra falla
i enguany rep càrrec mereixcut
representant a la xicalla.
 
Andrea té mèrtis sobrats
la sang fallera du en herència
i al seu somriure té guardats
els secrets de la seua essència
que a tots ens té captivats
amb el lluir de sa presència.
 
Que a ningú puga enganyar
la seua aparença menudeta
perquè a l ´hora de desfilar
ella es tota una doneta.
 
Ja sabem tots qui és ella
no cal més presentació
pues si dic Pavía Gaya
trobarem la conclusió
de què aquesta dolça nineta
mereix gran exaltació
perquè ella es el fruit
de molts anys de tradició
d´una família que per la festa
sent vertadera devoció.
 
Ja sobren les paraules
I calen soroll i aplaudiments
Que ni en les més belles faules
Es troben més bells sentiments
 
Clara Roig Arcos
  

En cada racó del teu cor
Portes l'esperit faller
I amb eixe somriure d'or
Demostres molt be saber
Que per a ser president
D'una falla com esta
S'ha de tindre molt present
Què és un honor molt gran
Que ton mirar manifesta.
 
Tradició fallera no et manca
En la família que tens
Que ha donat a la nostra falla
Distingits i presidents
 
Enguany tenim dels Barea
El més xicotet de la casa
Que acompanyarà a Andrea
Pel carrer, per la plaça
I enramarà dolçor i bellesa
Gentilesa,innocència i raça.
 
Eres menut en tamany
Però gran en virtuts falleres
Per això t'hem triat enguany
 
Bonic, graciós i templat
Responsable I molt inquiet
La decisió hem encertant
Amb este xiquet president!
 
Lutxo Palop de León
  

Als fallers de soca i arrel
Que desperten admiració
La falla els dóna un càrrec
Que els honra amb distinció
 
A tu Walter ja et tocava
Ser distingit de la comissió
Perquè has demostrat des de sempre
Per les falles, devoció.
 
Eres simpàtic i obert
I també graciós i afable
Carinyós, templat i despert
Molt atent i sempre amable
 
Representaràs la teua falla
Sempre a la millor manera
Demostrant que sempre serà
D'entre totes, la primera
 
Tens una nóvia fallera
Que a la sang du la flama
De l'orgull de la Ribera
De l'honor de ser valenciana
 
¿que més pots demanar
Eres un home envejable
Per això t´anem a honorar
Amb un clamor admirable
 
Lutxo Palop de León
  

Vaig descobrir el secret
i pensant en una rima
vaig escoltar la pròpia ment
escriguent directament
les paraules que el cor em dicta.
 
Recordant anys antics de la falla
Mil records vingueren al meu cor
sobre la nostra amiga Cristina
quan ja va ser fallera i regina
amb la seua elegància i simpatia.
 
Any en el que els versos no ixqueren
dels poetes que en paraules curtetes,
no saberen i repetiren
fent que brollaren llagrimetes.
 
Pero l'anècdota s'oblidà
al veure el teu monument,
perquè les falles arribaren
i l'emoció es contagiava
per vore una reina tan il·lusionada.
 
Ara pareix que un desig
de petita demanares
que del Casal recollires la recompensa
poder portar la banda amb la teua nebodeta
i disfrutar aixi les dos de tan grata sorpresa.
 
Cristina, admirada hauràs de ser
perque en tu, tot es harmonia
per això la gent amb tu al·lucina
quan desfiles en pasacarrer.
 
Hui contenta està en el cel la gent
que vos dón a les Hervàs la llum que vos cuida,
i que amb l'aroma del ponent
molt amor i felicitat hui, segur que envia.
 
Seràs junt a Clara, l'emblema de la falla
l'esclat de la primavera
les mes boniques de la plaça
dos regines en un cor pur de fallera.
 
Perquè si parlem de passió i constància
el premi primer es tot teu
per el treball que sempre has fet
i que amb Antonio, en futur segur que continueu.
 
I així aquest vers s'acaba
quasi com va començar,
però esperem que al sentir-lo
emoció i alegria t'ha de donar.
 
Alegria i simpatia
derrotges per on vas
Reina del Casal t'han fet
benvolguda Cristina Arcos Hervas.
 
Vanessa Estruch Sisteró