Com ta mare així ho volia,
I la iaia ja et va dir,
Les dones de la familia
Tradició fallera han de seguir.
 
Ho has fet de bona gana
i desitjant que arribe el dia
saps que Alginet s'engalana
perque hui eres la seua sobirana.
 
Junt als teus ulls jo miraria,
L'emoció que tens al teu cor
I sentint-te prop jo sabria,
Com es viu la festa amb més sabor.
 
Saber el que tu sents per conéixer,
Mil vegades desitjaria,
Inclús, capaç de plorar seria
I part de la nit poder ser.
 
La llum que vorem quan passes,
És per als fallers un camí,
Ple de rises, festa, flors i carcasses,
Volem que per tu, la nit no tinga fi.
 
Preguem que no acabe este dia,
Per proclamar ta elegància fallera,
La princesa plena de galania,
La que anuncia per Sant Josep la primavera.
 
Aplaudiments a la que hui ens entrega el cor
Dis-me Mireia, sents el clamor?
Pas a la dona Valenciana,
Pas a la fallera major!
 
Vanessa Estruch Sisteró
  

De la nostra comissió
Ha eixit una fallereta,
Una flor, una perleta
que hui compleix sa il·lusió.
 
Eres, per als teus pares
la mes bonica creació
I ara han fet possible
que sigues la reina de la comissió
Ni les roses més precioses, ni clavells
ni precioses assutzenes,
Tenen amb tu comparació.
 
Dolça tendresa i joventut,
Lluiràs la seda, els brocats, l'or i perles,
Inspiraràs cançons als trovadors,
Versos als coneguts poetes.
 
Tens port de sultana i fallera,
D'un país d'Infants podries ser princesa,
El teu regnat serà perfecte,
I tu duràs la banda amb maduresa.
 
Tindràs talent per a representar,
A una comissió amb solera,
Perquè per a Alginet eres un regal,
I saps que has d'estar serena.
 
Que més podríem dir?
Si ja no queden paraules per a definir
A la nostra musa i reial fallera
que representa als infantils
de la falla primera.
 
Vanessa Estruch Sisteró
  

Pregares a Sant Josep,
Que les falles mai acabaren,
Que sobretot, el teu títol
Un altre any sol·licitaren.
 
La mare de Déu i el patró d'Alginet,
El teu desig escoltaren
I com eres bon faller i graciós xiquet,
Sense pensar-ho ho proclamaren.
 
Ser aquell de la falla,
El que del braç porta,
A la joia de la comissió,
Sent triomfador valent,
Que sense por torna a ser,
Dels infantils, president.
 
La teua familia somriu,
Els teus amics et feliciten,
Els fallerets ho celebren,
I Alginet al cor escriu :
 
Enric: Torna a lluir,
El faixí roig ¡posa't content!
Perquè ja tots podem dir,
Que d'Alginet eres president.
 
Lutxo Palop de León
  

No és gens difícil versar
Al xic que hui presentem
Perquè tots podrem afirmar
Que a la nostra falla el volem.
 
És simpàtic i templat
Molt intrèpid i valent
Un viatger arriscat
De semblant sempre content.
 
Porta la joventut a la cara
Però sempre ho tingué ben clar
Algun dia aplegaria el moment
De a la seua fallera major acompanyar
 
Distingit per mèrits pròpis
I per tradició familiar
¡Quins pares més resimpàtics!
¡Quins fallers més exemplars!
 
¿Com anava a imaginar
Quan anàvem de campament,
I tant donaves que parlar,
Que viuriem este moment?
 
El temps passa de pressa
Però ara el vull detindre
Per allargar el moment
Que ara està per vindre.
 
Desfila ja amb distinció
Gràcia i saber estar
Perquè la teua comissió
Hui t'ha de festejar!
 
Lutxo Palop de León