|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
És per açò que no és desgavellat considerar la fundació de la falla al 1948 i no al 1971, any de la constitució de l'actual comissió, com a la data de partida de la nostra falla. De fet falles com la de la Plaça del Mercat de València remunten la seua fundació al segle XVIII, ja que hi ha constància documental de que es plantava ja falla al mateix emplaçament en aquells anys, encara que l'actual comissió és, evidentment, molt més moderna.
A Claudia la substituí a l'any següent Lídia Bosch Alberich, que al seu torn fou rellevada del seu càrrec per Teresa Espert i esta per Teresín Gasó, fallera major a l'any 1951. En 1952 és Mercedes Daràs l'encarregada de representar la falla d'Alginet com a Fallera Major.Dels actes d'esta primera falla del poble cal nomenar el pregó i les misses a l'ermita, així com una intensa activitat teatral, però sense deixar a banda acurades presentacions, revetlles falleres i despertaes encara més matineres que les actuals
Un fet luctuós suposarà un difícil obstacle per a la continuitat de la falla del poble: la mort en 1979 del seu president Ramón Ramos. La mort del president provocà que no hi hagueren ànims per a plantar falla en 1980. Passat aquest any la comissió reviu amb Vicente Simó Choví com a president i plantarà de nou la falla al 1981, tot instal.lant el casal al carrer Sant Antoni. L'any següent el poble d'Alginet recupera el seu carrer major que deixa de ser carretera en inaugurar-se l'anhelat "desvio" de la N-340, i la falla torna a plantar-se on li correspon, la plaça del País Valencià o de l'Ajuntament. En 1983 torna a haver canvi de casal: les antigues escoles al carrer Venerable Beferull.
L'any 1984 s'estrena al Teatre Moderno d'Alginet el pasdoble "Les Falleres d'Alginet", amb lletra i música de D. Hermelando Bosch, dedicat a la nostra comisssió i que podem considerar tot un himne.
En l'any 1996 la falla celebra amb un preciós acte el 25 aniversari d'una comissió que no deixa de créixer, constituint-se com a associació cultural: futbet, danses valencianes, teatre, la Confraria de la Dolorosa...l'activitat és incessant, així com les ganes de passar-ho bé, com ho demostren encerts com fundar el "local Marciano" per satisfer les ànsies de fer festa a l'àmbit de la falla.
L'any 2000 és elegit president Marcos Ortuño Roig, el qual du endavant la falla en una època difícil en que la proliferació de noves falles fa disminuir el número de fallers de la comissió a xifres més reduïdes. Val a dir que la falla havia aplegat a ser de les més populoses en tot el conjunt de comissions existents a València (la qual cosa equival a dir el món, no es planten falles fora de la nostra terra), fins el punt de ser un problema el desenvolupament de certs actes o inclús sentar-se per a dinar.
Al 2003, Rafael Pavía torna a ser triat president d'una falla vella en història però jove en esperit, que poc a poc va augmentant el número de fallers tant jovens com de famílies, per a arribar a l'exercici 2005-2006 amb un cens de més de 300 fallers. En l'exercici 2006-2007 la falla celebra amb un acte ple d'emotivitat el seu 35 vaniversari, en un acte on el públic assistent pugué contemplar imatges de tots els exercicis fallers i on l'Alcaldessa d'Alginet impossà al nostre estendart la insígnia d'or de l'Ajuntament de la Vila d'Alginet.
|
||||||||||||||||